El procediment per a obtenir la imatge és idèntic al del gravat en fusta, incidint sobre el linòleum amb gúbies, de manera que les parts buidades quedaran en blanc i les zones en relleu seran les que rebin l'aplicació de la tinta. Com que és un material tou, el linòleum no presenta les dificultats de la veta de la fusta. Actualment per aquesta tècnica de gravat s'utilitzen també planxes de vinil.

El full de linòleum s'entinta amb un corró i, a continuació, s'impressiona sobre paper o tela. Aquesta impressió es pot fer mitjançant una premsa vertical, un tòrcul o bé manualment.

Malgrat que el linòleum com a revestiment de sòls es remunta a l'any 1860, la tècnica d'impressió linogravada es va usar per primera vegada pels artistes de Die Brücke a Alemanya al 1905.

És més fàcil obtenir determinats efectes artístics amb linòleum que amb la majoria de les fustes. El linòleum és molt més fàcil de tallar que la fusta, especialment quan s'escalfa.

Entre els artistes que han utilitzat aquesta tècnica destaca Pablo Picasso, (1881-1973).