A partir del descobriment d’un fet,
Marta Ballvé reacciona artísticamente i dedica una sèrie a les siluetes. Més concretamente a l’acció anomenada “Siluetazo”.

A principis de la dècada dels 80, un grup d’artistes argentins van convocar una acció participativa, que consistia en el traçat senzill de la forma buida d’un cos a escala natural sobre papers, per després enganxar-los en els murs de la ciutat, com a forma de representar la presència de l’absència.

La realització de siluetes és la més recordada de les pràctiques artístic-polítiques que van proporcionar una potent visualitat en l’espai públic de Buenos Aires i d’altres ciutats argentines a les reivindicacions dels drets humans.

Els artistes li van treure l’etiqueta d’art i van passar a anomenar a aquesta acció “fet gràfic col·lectiu i públic”.

A partir d’aquest fet tan concret Marta Ballvé no es queda indiferent, i dóna continuïtat a les siluetes argentines, tot desenvolupant una sèrie de quadres utilitzant la seva tècnica mixta tant característica de combinar textures, colors, materials diversos a les seves teles. En aquesta sèrie es pot veure com fa una pròpia reivindicació, apareixen siluetes, i altres símbols anteriorment emprats per l’artista que conformen el “No més” de les injustícies socials.

L’absència de la presència. El cos que ja no hi és però que ens deixa una petjada, una empremta que va més enllà del que és material.