La pintura de Jordi Prat és personal, imaginativa i suggerent. Moments deturats, però on succeeixen coses. Fragments d'episodi del que fàcilment se'n desprèn un abans i un després. Imatges obertes, evocadores, sempre amb un punt d'ironia i complicitat amb la vida contemporània.

L'autor juga amb la representació tant de paisatges com d'objectes que no ens són estranys, els composa i combina dotant-los de significats més oberts i diversos. Apareixen sovint, en la seva obra, animals com a protagonistes; la figura humana només hi és representada de maneres indirectes, en contorn, en esquelet. Els colors que utilitza són vius i contundents sense buscar efectisme, sovint emmascarats per pàtines blanquinoses o groguenques, o regalims de pintura. La combinació de materials com pintura a l'oli, esprai, plàstic, retalls de lona, etc., articula una pintura insinuant i oberta que situa a l'espectador en un terreny incert i l'aboca a fer-se preguntes sense una resposta única o definitiva sinó múltiple i pròpia.

La majoria d'obres conformen un paisatges suggestius, unes atmosferes enigmàtiques. Qui són aquests personatges o objectes que apareixen? La seva proximitat a l'espectador, els seus ulls que ens miren, la solitud d'objectes, d'edificis perduts o paisatges desolats ...

La mateixa proximitat dels elements entre ells i l'espectador, contrasta amb la sensació de buit i solitud al seu voltant, només la ciutat gris a l'horitzó o un bosc insinuat o un fanal encès, que es confondria amb el cel sinó fos pels núvols negres o roses que en destaquen el seu perfil. El mateix cel llunyà per tothom.