It was unlike other years.
The mellowing pebble tiled floor,
the worn pale green carpet
and the sagging sofa to match,
the dark dining room set,
the curtains with evanescent giant flowers,
the cramped shelves of faithful books
and the paintings on the scarce wall space
were still warm with life
and not resentfully quiet,
punishing us, after our summer vacation,
with their curt foreshortened echoes
and stale unconcern.
Perhaps this time they looked on us in sorrow
aware that our growing torpor
is narrowing the gap.

D. Sam Abrams

OLOKUN

Anterior a la felicidad, antes incluso de la creación,
luchaban una contra otra el agua y la tierra
por la posesión de la ira de tu cabeza.
Cuando la blanca paz interviene para salvarte,
una cuerda de dieciséis cauris te detiene
para que no me desbordes, para que no me asaltes.
Amarrado has de vivir, dominado por tu cólera,
en el fondo del mar la luna nueva te alimenta,
de no ser así pobre de mí, pobre si de ti me olvido.
Las conchas y las piedras guardo en la húmeda oscuridad
para salvar tu condición de sirena, mitad hombre mitad pez,
para acercarte a mis ojos, para afirmar, con toda certeza,
que el peso de tus sentimientos te abruma, no te deja hablar.
Tu color es el azul ultramar, lapislázuli, el misterio,
y para poder continuar beso los dedos que te han tocado,
tres veces me inclino, y pido la bendición, para encontrarte.

Rodolfo Häsler

tu i tu i tu convocats a l'encreuament peu forçat que oferim avui
pinzells difosos i mots finíssims ens deixarem acorralar
perquè ara juntets i molt reunits hem de fer recompte d'habilitats,
demostrar qui som i què volem de la trobada, classificar les flors,
les fulles seques o les ofrenes que portem sota la màniga
per excitar el joc de les aparences.

Per convocar-nos només calia aquest traç afilat que abraça
i recupera l'espessor sense dates del paisatge,
per activar el mecanisme, per posar a ple rendiment
el caleidoscopi de les circumstàncies riuades de pintura
que aquí, en aquesta sala, maten avorriments cada tarda
i heus aquí el refrigeri tendre i embriagador que compartim
per no avançar el sopar recer amable, serà el regust
mai prou nutritiu d'un simple gest d'amor a l'art i mussitarem
cançons per dormir més i despertar sense les cames cansades
cada cop que el cap ens balli massa:

jo diria que els xiprers són de vellut però no hem d'avançar-nos,
no hi ha pressa, no cal perdre el posat seriós ni obstinar-se
en aquesta missió poc pràctica d'entendre una frase rera l'altra
pensant en demà, o demà passat o quan ens faci falta:

creieu-me, el simple fet d'arribar fins a aquí farà créixer la llavor
d'aquest instant inconvenient que la pintora duu al nostre abast
com ones sobre la platja, un al·legat a favor de despullar-nos
de màscares, una oda al paper de carta, a l'oficina sense pantalles
o al llit desfet dels diumenges efecte secundari d'aquesta màxima:

l'art mai guarirà del tot nostres mals però ja podem donar gràcies
que ens ajudi a suportar-los un dia més després d'un altre
quan com avui hi dipositem prou atenció i confiança.

Roser Amills

En la foscor, foguera,
el resplendor de l'alba
en bescantar el fred.
¿I quin foc era
el que cremà al dedins?
Al clos de l'era,
flama i fel.

Foc era.
I, a l'endemà, esperança.

No busquis pors
al roig del cel.
Sigues, altrament,
la taca,
la rosa ran dels ulls.
Com el malalt
que olora flors,
sempre alleujat.

Soulagement.
Soulages.

Lluís Calvo

183 i botons (o negre)

La fredor negra del bosc
em fa sentir-te tan nua,
ocell bategant tot just
i ocell mort al palmell.
Et miro com tu em mires
i sé, sí, que sóc l'heroi;
i sí, sé que sóc més fràgil.

Jordi Van Campen

Roda de ball (o vermell)

Amb tot, em tornarà la frescor de la sang
del nen més innocent i tot serà blancor.
¿D'on vindrà, aquest infant? ¿L'haurà acollit un cau
brut de sentors fluïdes, durà el jersei de l'àvia
estripat per les urpes que li han clavat, fredes,
al fons del cor? Ell és, sobre la neu, un cercle
entossudit a viure ?i sé que em tornarà.

Jordi Van Campen

Fils, rodes i botons (o blanc)

¡Mira com m'omple les llàgrimes
la teva voluntat de llum!
Passats els anys, ens reunirem
sota un finestral qualsevol
i ens veurem els ulls idèntics,
les nostres cares un sol rostre
il·luminat per un passat
que no s'acaba de marcir.
Em commourà la teva llum
com ho feia des del bressol,
com ho fa quan et veig dormir
?com ara, quan et dic que és
la memòria que no vol
que desapareguem per sempre
i que ens vol retenir iguals,
esculpits tal i com vam ser
abans de la claror vinclada.

Jordi Van Campen

Octubre

Matèries verges

Dins dels teus quadres vesses fluïdesa
confiança plena en l'esdevenir,
energia dolça, llum de la tarda,
octubre tàctil absent de nit.

La terra dóna fruits i germina,
contínua i ferma, sense esgotall,
i d'ella neixen bells dolços somnis
que viuen secrets al teu món floral.

Matèries verges, vegetals, porpres,
es mouen lliures a un cel nimbat,
i tu agafes pinzell, foc, ceres,
colors, dolceses, cotó i lilàs,

i fas una obra que vola etèria,
allà on la vida va germinant;
llum clara i viva, fràgils poncelles
que damunt somnis es van posant.

Així tu entres a un àmbit verge,
flairós i límpid, per gravitar,
i com una dàlia roja i encesa
endins esguarda el teu mirar;

i hi trobes pedres de riu, petites,
llavors tendríssimes, flors i encís,
l'alè de l'aire, el frec d'una ala
i el lleu aroma d'un paradís.

I com un perfum, mesurant terres,
fent-te deessa d'un blau de mar,
conceps nous quadres, obres primeres
on les onades hi fan resguard.

Com un somriure et neixen estrelles,
gentils reialmes, móns delicats,
pau sostinguda per claror encesa
que en un test-terra segueix brotant.

I així és com a la falda teva,
tranquil·la i rica, hi neix gravetat;
un equilibri entre els teus planetes:
tendresa, joia i humanitat.

Carme Cabús

L'Altre

 

L'espill és el miratge que obre els teus interrogants.

Si el món i tu sou la mateixa cosa, què et nodreix

i què li restitueixes? De què són fets

els pensaments i els actes que en deriven?

Visitarem de nou el silenci de la nit i

enterrarem les mans per extreure'n saba nova,

assaborint l'instant de fer renéixer els mots,

la llum que la pedra il·lumina.

                                I continuant cercant.

L'altre és en tu, car sou el mateix fang.

Àlvar Masllorens