En aquesta sèrie titulada "angúnies" he estat treballant a partir del gènere clàssic del retrat. Prenent-lo com a punt de partida per a un procés en el que acabo revisant el concepte "retrat" per a que sigui interpretat com a "autorretrat".

M'interessa parlar d'identitats; d'allò que se suposa ser personal i intransferible en cada ésser humà, i qüestionar fins a quin punt aquestes particularitats són realment úniques o bé és cert que en el fons no sóm tant diferents els uns dels altres.

Per això el meu referent són les persones que tinc a prop. Represento certs elements del seu cos descontextualitzant-los I reinterpretant-los. De manera que l'única forma que podía identificar-se amb el meu personatge va deixant d'acturar com a imatge referencial per a convertir-se en matèria, forma, llum i color. I aquí és on s'obre un camí desconegut que lentament em porta cap a la gestació del meu propi autorretrat.

Per això inicio el procés de gestació de la obra utilitzant images del cos humà pertanyents a persones del meu entorn, com si em disposes a retratar-les. Però descontextualitzo aquells elements que em semblen més interessants per a posteriorment rehinterpretar-los a través de la pintura.
De manera que aquella imatge que podia reflexar una identitat particular, acaba esdevenint matèria, forma, llum i color; un conjunt d'elements abstractes que dónen refugi al meu autorretrat.