La
pintura de Jordi Prat és personal, imaginativa i suggerent. Moments deturats,
però on succeeixen coses. Fragments d'episodi del que fàcilment
se'n desprèn un abans i un després. Imatges obertes, evocadores,
sempre amb un punt d'ironia i complicitat amb la vida contemporània.
L'autor
juga amb la representació tant de paisatges com d'objectes que no ens són
estranys, els composa i combina dotant-los de significats més oberts i
diversos. Apareixen sovint, en la seva obra, animals com a protagonistes; la figura
humana només hi és representada de maneres indirectes, en contorn,
en esquelet. Els colors que utilitza són vius i contundents sense buscar
efectisme, sovint emmascarats per pàtines blanquinoses o groguenques, o
regalims de pintura. La combinació de materials com pintura a l'oli, esprai,
plàstic, retalls de lona, etc., articula una pintura insinuant i oberta
que situa a l'espectador en un terreny incert i l'aboca a fer-se preguntes sense
una resposta única o definitiva sinó múltiple i pròpia.
La
majoria d'obres conformen un paisatges suggestius, unes atmosferes enigmàtiques.
Qui són aquests personatges o objectes que apareixen? La seva proximitat
a l'espectador, els seus ulls que ens miren, la solitud d'objectes, d'edificis
perduts o paisatges desolats ...
La
mateixa proximitat dels elements entre ells i l'espectador, contrasta amb la sensació
de buit i solitud al seu voltant, només la ciutat gris a l'horitzó
o un bosc insinuat o un fanal encès, que es confondria amb el cel sinó
fos pels núvols negres o roses que en destaquen el seu perfil. El mateix
cel llunyà per tothom.
Totes
les pomes cauen a prop de l’arbre
Sense
Títol
Sense
Títol
Horitzó
de succesos (hivernal)
Sense
Títol
Sense
Títol
Sense
Títol
Sense
Títol
Sense
Títol
Sense
Títol
Sense
Títol
Soca
Salt
Sense
Títol
Urbanització
La
pell de l’ós
Gos-llop
Cap
de mort
The
end
